diumenge, 19 d’abril de 2009

Tot té un principi

La necessitat d'adaptar-nos a les noves formes de comunicació ens fan ficar en situacions insòlites, com és el cas, escrivint en un bloc en principi per simple curiositat autodidacta i, en darrera instància, com una forma d'obligar-me a mi mateix a mantenir un cert ritme d'escriptura que em servirà per continuar bombardejant a la premsa amb les meves tedioses cartes al director. Mentrestant, i com tanta altra gent, aniré despullant la meva ànima, de forma parcialment anònima, per tal de captar l'atenció d'algú. Això sí, amb l'objectiu de ficar aquell granet de sorra en l'alliberament del meu poble i de la meva classe (encara que aquest darrer terme hagi estat exiliat del vocabulari d'ús cotidia cal dir que sí, que encara hi ha guerra de classes). Així, em permetré, amb tota la humilitat del món, citar el gran poeta Vicent Andrés Estellés, que si algú com ell va expressar algun cop una idea, no podria jo, ni en mil vides, expressar-ho de forma millor.

Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

1 comentari:

  1. Hola "Cel Rogenc"!

    Per no donar lloc a dubtes, et diré que a la teva enquesta he votat la tercera opció. Donar la cara davant els teus alumnes i els seus pares no entra en contradicció amb la modèstia. T'ho dic per experiència perquè, com deia aquell, "LA MODÈSTIA ÉS EL MEU ÚNIC DEFECTE".

    ResponElimina

Cal tenir en compte que:

Aquest bloc presenta únicament l'opinió del seu autor i, en cap cas, expressa el pensar de cap de els organitzacions a les que pertanyo.