dilluns, 9 de maig de 2011

A iguals obligacions, iguals drets?

La Junta electoral central ha expulsat la Ghalia de la llista. Segons aquest ens, ella no es pot presentar a les eleccions. Viu, treballa i paga impostos a Catalunya des de fa temps, però pel que sembla no pot ni votar ni ser elegida com a representant dels seus veïns. La Ghalia és, a efectes legals, una ciutadana de segona, perquè malgrat tenir els mateixos deures que qualsevol de nosaltres, no té els mateixos drets. No sóc legalista, però entenc que això supera de molt l'àmbit municipal i depèn de qüestions tan prosaiques com que l'Estat estableixi acords bilaterals en aquest aspecte amb el seu país d'origen. Pro al marge del que podria fer l'Estat i no fa, fóra bo que el l'ajuntament, com a entitat més propera a la ciutadania, es preocupés per que les persones a les quals exigeix tota una sèrie d'obligacions poguessin també gaudir de tots els drets que com a ciutadans i ciutadanes de Lleida haurien de tenir.

En aquest sentit, també algun dia ens haurem de preguntar perquè un noi de 16 anys es considera prou gran i madur per treballar, i per tant pagar els seus impostos, mentre se'l menysté des d'un punt de vista polític negant-li el dret al vot. És evident que si el que volem és una joventut més implicada socialment negar-li el dret al vot fins als 18 anys no resulta cap estímul en aquest aspecte.

Però tornant al tema d'aquest article, suposo que dóna més vots en política migratòria prohibir el burka i tancar mesquites que no pas reclamar els drets de les persones. Instaurada la moda de recollir el vot xenòfob, que creix en època de crisi com els bolets en època de pluges, no resulta rendible fixar-se en els dèficits democràtics que encara arrossega la nostra societat. És ben cert que a vegades les coses cal veure-les amb perspectiva i espero que algun dia algú posi en qüestió aquestes models democràtics que exclouen la gent en funció del seu origen com avui posem en dubte aquells models democràtics que antigament excloïen les dones, els esclaus o els pobres,

Se que se m'acusarà de practicar un discurs “buenista”, un neologisme malintencionat que no acabo d'entendre ni compartir i darrere del qual sovint hi he intuït la presència d'unes idees molt més excloents que no pas el que manifesten obertament aquells que l'empren. No es tracta de ser més “buenista” o “malista”, ben al contrari, trobo que cal evitar aquests maniqueismes i simplificacions perilloses en temes tant delicats i que aixequen tantes susceptibilitats. Senzillament no podem discriminar una persona per raó del seu origen i quan veiem que això passa, hem d'actuar i denunciar-ho sense complexes. I això és el que crec que hem d'exigir a l'ajuntament de qualsevol ciutat, que mogui peça allí on arribi la seva influència per tal de que tots i totes disposem dels mateixos drets.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cal tenir en compte que:

Aquest bloc presenta únicament l'opinió del seu autor i, en cap cas, expressa el pensar de cap de els organitzacions a les que pertanyo.